EL COGUL…

Poble petit, a prop de Lleida, al sud,…..18 km

Apartat de qualsevol carretera important de les d’ara, però segur que ben comunicat ara fa 10,000 anys.

Carrers angostos i irregulars,…tot ell amb desnivells formant part d’una gran pendent,… pocs edificis moderns que trenquin l’harmonia de la seva història.

Plaça central més gran, a on està l’ajuntament, l’església i el centre recreatiu, ben conegut per ciclistes, apassionats del motor i escaladors. Esmorzars, dinars elaborats a casa, per la tieta, i servits al centre, brassa i cargols a la llauna, els millors de la comarca!

Els carrers estan poc circulats per vehicles amb nens al carrer jugant al seu aire. Els nens que de petits han estiuejat al Cogul arrosseguen durant la seva vida el record feliç d’aquest poble.

Amb piscines a la part més baixa, tocant lo riu, amb arbres grans i molt ombrívols, un conjunt no gaire gran, però exquisit.

Paisatge dur, espones de pedra, cabanes de volta, ametllers, olivers, alguns boscos petits de pins. Terreny irregular, amb valls vorejades de pedres grans (escaladors de llocs llunyans venen aquí quan tenen dies de festa)….Solitud buscada.

Oli molt bo, boníssim, …i pintures rupestres, vestigi de que un dia vam ser un lloc de pas important.

Padrins i padrines sentats al pedrís de la plaça, desitjosos de ser visitats per persones que busquen pau i tranquil·litat.

                                                                                                                                                                       Maria Dels Àngels Julià Monné